Competir i col·laborar alhora té més sentit del que sembla

L’altre dia era al Client Day de Jevnet i vaig pensar una cosa una mica absurda: en teoria, ells podrien ser competència nostra. I allà estava jo, convidat, fent un cafè amb el seu equip, parlant amb clients, compartint idees i escoltant ponències. Molt mal competit, tot plegat.

Marficom i Jevnet fem coses que es creuen. Hi haurà projectes en què podríem competir, d’altres en què ells encaixen millor, d’altres en què encaixem nosaltres… i molts en què té més sentit col·laborar. De fet, som partners, ens recomanem i ens ajudem quan creiem que l’altre hi pot aportar més. Amb en Jordi Esquerigüela, a més, m’hi uneix una amistat.

Competir ja no vol dir aixecar murs

Cada vegada em costa més entendre aquesta visió de la competència com algú a qui cal amagar clients, processos, idees o contactes. Com si el mercat fos una pizza familiar i cada tros que es menja un altre fos un de menys per a tu.

Moltes vegades passa just el contrari.

Hi ha un concepte que ho explica força bé, encara que el nom no sigui precisament bonic: coopetition. Barreja cooperation i competition, i ve a dir una cosa força senzilla: dues empreses poden competir en unes coses i col·laborar en unes altres.

Té força lògica. Una empresa pot saber fer alguna cosa millor que tu, tenir un client per al qual tu encaixes o pot aparèixer un projecte al qual cap dels dos arribaria sol. La qüestió deixa de ser únicament “com guanyo jo?” i passa a ser també “què podem fer junts que per separat seria més difícil?”.

Persones en una sala. El 2026.

El Client Day de Jevnet té una altra cosa que m’agrada: és físic. Sí, persones en una sala. Que el 2026 gairebé comença a semblar una innovació.

Clients, proveïdors, col·laboradors i amics compartint un matí sense botó d’“abandonar la reunió”. Aquesta vegada hi va haver ponències de professionals de Google sobre Ads, Google AI i Customer Agents, i en Jordi Urbea va parlar d’una idea que em va semblar especialment interessant: “Quan tot sigui igual, el factor humà serà la clau”.

I crec que aquí hi ha força tema.

Com més IA, més valor tindran les relacions

La IA està democratitzant capacitats que fa poc estaven reservades a empreses amb més equip, més pressupost o més recursos. Avui una empresa petita pot analitzar, automatitzar, investigar o produir a una velocitat difícil d’imaginar fa pocs anys.

Però això també vol dir que alguns avantatges tecnològics duren cada vegada menys. Surt una eina, tots la comencem a fer servir i al cap de poc deixa de ser un avantatge per convertir-se gairebé en un requisit.

Llavors tornen a guanyar pes coses força menys noves: el criteri, l’experiència, la reputació i les relacions.

Una IA et pot ajudar a preparar una proposta o a trobar un proveïdor. El que no pot fabricar de cop són anys de confiança entre dues persones. I una recomanació d’algú en qui confies continua tenint un pes diferent.

Per això no crec que la competència hagi de desaparèixer. Continuarem presentant-nos als mateixos projectes i volent que els clients ens triïn. El que sí que crec que s’està fent vell és pensar que competir obliga a tancar portes.

De vegades l’empresa que més s’assembla a la teva pot ser també una de les que més t’ajudi.

Per això m’agraden relacions com la que tenim amb Jevnet. Sobre el paper podríem ser competència. A la pràctica, moltes vegades som companys de viatge.

I vist així… potser això de competir ho estem fent fatal.