La IA va comptar 1.798 olives
Per Joan Martín

Cada any, un cap de setmana de tardor, la família es troba a Malgrat de Mar per collir olives. Cosins, amics, malles a terra i rasclets grocs. Enguany només vaig poder anar-hi un dia, però vaig tenir temps de veure el sistema funcionant a ple rendiment. La meva tia vigilava que ningú no es quedés aturat. El meu cosí, l’enginyer, optimitzava fins i tot la col·locació de les malles i el flux de recollida. I entre tots anàvem omplint de fotos el grup “Olive Experience 2026”.
Una de les meves era la muntanya d’arbequines, verdes i morades, amb fulles pel mig. Vaig passar-la a una IA i li vaig preguntar quantes n’hi havia. Em va contestar que 1.798. I em va ensenyar la foto amb una rodoneta a sobre de cada oliva.

Ho vaig creure, és clar. Si hi ha rodonetes, ha de ser veritat.
Més tard me’n vaig adonar. La IA havia comptat les olives de dalt, les que es veien a la foto. A sota hi havia capes i capes que no sortien enlloc. El número era precisíssim i, alhora, es deixava gairebé tot.
Comptem el que es veu
En màrqueting ens passa constantment. Mesurem el que hi ha a dalt, perquè és el més fàcil, com els m’agrada, els seguidors, els clics o les visualitzacions. I ens perdem el que hi ha a sota, que sol ser el que de debò mou un negoci. La persona que et llegeix cada setmana i mai no et dona cap m’agrada. El client que et recomana en un dinar. L’oient que fa anys que escolta el nostre pòdcast cada divendres sense deixar ni un comentari.
A aquestes xifres que queden molt bé en un informe però diuen poc de com va el negoci se’ls anomena mètriques de vanitat. Queden boniques, pugen i baixen, i donen molta tranquil·litat. I a sobre ara una IA te les presenta amb gràfics i rodonetes, que encara en donen més.
El que importa és l’oli
Encara que les hagués comptat totes, tampoc no hauria servit de gaire. Ningú no va a collir olives per saber quantes n’hi ha. S’hi va per l’oli.
Així que vaig fer els números. Una arbequina, que és petita, pesa un parell de grams, de manera que les 1.798 de la foto són uns tres quilos i mig. I enguany l’almàssera ens va donar un 12 % de rendiment, és a dir, 12 quilos d’oli per cada 100 d’olives. Totes les olives de la meva foto, amb les seves rodonetes, no arriben ni a mig litre d’oli.
Aquest 12 % és el número menys espectacular de tot el dia, i és l’únic que importa. Potser per això ens agraden tant les mètriques de vanitat, perquè solen donar millors notícies que les de debò. 1.798 sona a rècord. Mig litre vol dir que haurem de tornar l’any que ve.
Aquesta és la pregunta que val la pena fer-se amb qualsevol mètrica. No quantes olives tens, sinó quant d’oli en surt. Seguidors enfront de clients. Descàrregues enfront de confiança. Visites enfront de trucades.
La llei que no va escriure qui li dona nom
El 1975, l’economista britànic Charles Goodhart va escriure que qualsevol regularitat estadística tendeix a trencar-se en el moment que s’utilitza per controlar alguna cosa. Dit així no se l’ha après ningú. La versió que tothom cita, “quan una mesura es converteix en objectiu, deixa de ser una bona mesura”, és del 1997 i la va escriure l’antropòloga Marilyn Strathern. La part que gairebé ningú no explica és que la frase més famosa de la llei de Goodhart no és de Goodhart.
La idea és senzilla. Si a l’equip li demanes seguidors, aconseguirà seguidors, encara que no comprin mai. Si li demanes publicar cada dia, publicarà cada dia, encara que no digui res. La mètrica puja i el negoci es queda igual.
La meva tia, per cert, no ha llegit Goodhart, i sort que no. Que ningú no estigui aturat és una mètrica estupenda per a un matí de collita, però la nota final la posa l’almàssera.
Tres preguntes per al dilluns
La primera és si aquesta xifra la consegueixes o la guanyes. Un m’agrada s’aconsegueix amb poc, mentre que un client que repeteix es guanya. Si una mètrica es pot inflar sense que canviï res al teu negoci, és de les de dalt.
La segona és què passaria si demà es dupliqués. Si els teus seguidors es dupliquen i no notes res en la facturació, en les trucades o en les recomanacions, ja saps quin tipus d’oliva estàs comptant.
I la tercera és què hi ha a sota que no estàs mesurant. Pregunta als teus clients com et van conèixer, apunta qui et recomana i mira qui torna. No surt en cap tauler, però és gairebé sempre on hi ha l’oli.
I si una IA et dona un número amb rodonetes, mira la foto dues vegades.
Informe de resultats de la jornada
Com a bon professional del màrqueting, no podia marxar de Malgrat sense el meu informe.
- 1.798 olives comptades per la IA.
- Moltíssimes més sense comptar, a sota.
- 0 persones aturades, dada verificada per la meva tia.
- 1 cosí enginyer que ja està optimitzant la recollida de l’any que ve.
- Un munt de fotos al grup “Olive Experience 2026”.
- 12 % de rendiment, segons l’almàssera, l’única de tot l’equip que no treballa amb rodonetes.
De tot l’informe, l’única xifra que acaba a la cuina és l’última. I en gairebé tots els informes que he vist a la vida, és la que va a la pàgina del final.
Tu com ho veus?_