Allò que em vaig endur de parlar amb Albert Roig: aprendre a no tocar el que funciona

En màrqueting tenim una mena d’obsessió per millorar constantment les coses. Analitzar, canviar, optimitzar, tornar a analitzar… I ara, amb la intel·ligència artificial, encara tenim més eines i possibilitats per fer-ho.

Però què passa quan una cosa ja funciona? Sabem deixar-la tranquil·la?

Aquesta és una de les preguntes que em vaig endur de la conversa amb Albert Roig, el nostre segon convidat a Caviar Online Entrevistas. (El primer va ser en Jordi Esquerigüela, i això és el que em vaig endur de parlar amb ell.)

L’Albert fa més de dotze anys que es dedica a la publicitat en línia i és molt conegut entre els professionals del PPC (la publicitat de pagament per clic). Juntament amb en Luis Flores va crear PPC Cast, un pòdcast que supera els 300 episodis i al voltant del qual ha nascut una de les comunitats més reconegudes de publicitat digital a Espanya.

I el més interessant és que el seu reconeixement va molt més enllà del pòdcast. Organitzen el PPC Fest, trobades professionals i mantenen una comunitat on es comparteixen experiències i coneixements. Si preguntes per PPC Cast a professionals del sector, és bastant probable que sàpiguen perfectament de qui parles.

Nosaltres vam conèixer l’Albert a TRAFFFIC, a Girona. I d’aquella conversa va sorgir la idea de convidar-lo a Caviar Online per parlar de publicitat, intel·ligència artificial, comunitats i alguna que altra friquesa.

Després d’escoltar-lo, em quedo amb quatre reflexions.

1. De vegades, la millor decisió és no tocar res

Durant l’entrevista, en Carles li va plantejar una qüestió que fa temps que debatem. Si la intel·ligència artificial ens permet fer en minuts tasques que abans requerien hores, hem de cobrar menys?

L’Albert va respondre amb un argument que em va agradar molt. Ell cobra pels resultats que aconsegueix per als seus clients, no per les hores que dedica a gestionar-ne les campanyes.

I va posar un exemple. Hi ha campanyes publicitàries que funcionen tan bé que intentar optimitzar-les pot acabar empitjorant-ne els resultats. L’algorisme ha trobat un equilibri i nosaltres, per voler fer-nos els llestos, el podem espatllar.

Em va fer pensar en una cosa que veig molt relacionada amb la nostra feina.

De vegades sembla que necessitem demostrar constantment que estem fent coses. Canviar campanyes, preparar propostes, modificar estratègies… Però saber quan no intervenir també requereix experiència i criteri.

Si mesurem el valor d’un professional únicament per les tasques que executa, potser acabarem incentivant que faci coses que no cal fer.

I crec que això ho hauríem de tenir força més present els qui treballem en agències i consultories.

2. La IA m’estalvia temps, però cada cop treballo més

En un moment de l’entrevista vaig comentar una cosa que em passa des de fa temps. Tinc la sensació de treballar més des que faig servir la intel·ligència artificial.

Sembla contradictori, perquè ara faig en minuts tasques que abans em portaven hores. Però també tinc moltes més idees i possibilitats, i el temps que guanyo acaba ocupat per altres coses.

L’Albert explicava que fa servir la IA per analitzar dades, detectar patrons i contrastar les seves estratègies. De vegades li proposa idees interessants i d’altres simplement repeteix les recomanacions habituals de Google o Meta.

Cada cop tindrem més capacitat per fer coses, però això no vol dir que les hàgim de fer totes.

Potser una de les habilitats professionals que tindrà més valor serà saber decidir què mereix el nostre temps i què podem descartar.

Perquè, amb tantes possibilitats, també podem acabar treballant moltíssim per aconseguir pràcticament el mateix.

3. Una comunitat comença a funcionar quan ja no et necessita

Hi va haver una història de l’Albert que em va encantar. Quan PPC Cast va arribar a l’episodi 50, uns oients els van enviar una caixa amb diversos objectes relacionats amb el programa i una cançó que havien compost utilitzant bromes i comentaris del pòdcast.

Imagina’t rebre una cosa així de persones que, en principi, simplement t’escolten.

Allò els va fer adonar-se que estaven creant una cosa més que un pòdcast. Avui tenen unes mil persones a Telegram, organitzen trobades presencials i fins i tot escapades de diversos dies per parlar de publicitat. Sí, hi ha gent que dedica un cap de setmana sencer a parlar d’anuncis. Després diuen que els del màrqueting som rars.

Li vaig preguntar com havien aconseguit construir aquesta comunitat, perquè em sembla una de les coses més difícils del màrqueting.

I la seva resposta va ser força senzilla. No tenien cap gran estratègia al darrere. Havien anat fent coses que els venien de gust i trobant persones amb els mateixos interessos.

Però el que més em va cridar l’atenció va ser que l’Albert i en Luis gairebé no han d’intervenir al grup. Els mateixos membres conversen, comparteixen coneixements i s’ajuden.

I crec que aquí hi ha una diferència que moltes marques haurien de tenir present.

Tenir seguidors vol dir que hi ha gent interessada en tu. Tenir una comunitat vol dir que també estan interessats els uns en els altres.

De vegades ens obsessionem a crear grups, oferir contingut exclusiu i aconseguir que la gent hi participi. Potser abans hauríem de preguntar-nos quin motiu real tenen aquestes persones per relacionar-se entre elles.

Perquè obrir un grup de Telegram és fàcil. Aconseguir que funcioni quan tu no hi ets és una altra història.

4. La reputació professional també es construeix fora d’internet

L’Albert és un apassionat dels esdeveniments i té molt clar que moltes vegades el millor d’un congrés passa fora de les ponències. Als passadissos, prenent un cafè o durant aquells sopars que comencen parlant de feina i mai saps ben bé com acaben. I hi estic bastant d’acord.

De fet, nosaltres vam conèixer l’Albert precisament en un esdeveniment. I aquí som, uns mesos després, compartint una entrevista.

Durant la conversa vaig defensar una cosa que cada cop tinc més clara. Pots ser molt bo en la teva feina, però si ningú et coneix i mai expliques què fas, ho tens bastant complicat. Cal sortir, conèixer persones, compartir coneixements i deixar que els altres descobreixin com treballes i com ets.

Però l’Albert també va posar sobre la taula una altra qüestió. El seu pòdcast va començar amb vint o trenta oients per episodi i, sis anys després, supera els 300 programes. Aquesta constància també ha contribuït a construir la seva reputació. Quan algú descobreix que fa anys que parles d’un tema, té moltes oportunitats de comprovar què saps i com penses.

Amb en Carles fa dotze temporades que fem Caviar Online i et puc assegurar que mantenir un pòdcast setmanal durant tants anys requereix bastant més constància de la que sembla.

Tot i que també té la seva recompensa. I no parlo necessàriament de diners.

De vegades una conversa, un contacte o una oportunitat que sorgeix anys després et recorda que tota aquesta feina ha servit per a alguna cosa.

Allò que no t’explico

La conversa va donar per a bastant més. Per exemple:

• Per què l’Albert creu que els mòbils no necessiten escoltar-nos.
• Què pensa de la publicitat a ChatGPT.
• La seva curiosa obsessió per puntuar-ho tot de l’1 al 10, amb una condició: el 7 està prohibit.
• I el nostre test de desempat, on l’Albert va haver de posicionar-se en algunes de les grans discussions entre en Carles i jo.

Són 42 minuts de conversa sobre màrqueting, tecnologia i persones, amb força humor pel camí.

Pots escoltar aquí l’entrevista completa amb Albert Roig a Caviar Online Entrevistas.

Jo em quedo especialment amb una idea. En un moment en què cada cop tenim més eines, més dades i més possibilitats de fer coses, potser hauríem de dedicar una mica més de temps a pensar quines val realment la pena fer.

I acceptar que, de tant en tant, deixar una cosa com està també pot ser una molt bona decisió.

Et deixo un article que et podria interessar: «Treballar per deixar de treballar».